La facultat de Ciències de la Comunicació va celebrar dijous passat una taula rodona per parlar sobre els últims canvis en els plans d’estudi. L’acte, organitzat pel col·lectiu Junts, va asseure en una mateixa sala representats dels quatre departaments de la Facultat, la Comissió Gestora i el grup d’estudiants contrari a aquests plans “Orfes de literatura als graus de Periodisme i Comunicació Audiovisual” de la UAB. Aquest grup d’estudiants està format per un conjunt d’alumnes indignats amb la supressió de les assignatures de literatura als futurs graus de les titulacions de la Facultat.

Durant el debat es van posar en relleu les diferents opinions de professors, estudiants, caps de departament i Gestora. Mentre que els estudiants i alguns professors, entre ells Albert Chillón i David Vidal -professors de les assignatures suprimides-, mostraven indignació amb els plans i titllaven l’elaboració d’aquests de poc democràtica, els representats dels departaments i la Comissió Gestora defensaven la transparència de la gestió en tot moment i els nous graus que s’impartiran l’any vinent als futurs estudiants de la Facultat.

editorial

El passat dia 23 d’abril, dia de Sant Jordi, es van lliurar els premis dels diversos concursos organitzats per la UAB entorn L’any de la comunicació, a més dels que anualment lliura l’ADUAB (Associació de Discapacitats de la UAB), els del Servei de Llengües, els dels estudiants d’Intercanvi i el Concurs Literari de relats Mavi Dolç.

El nostre blog, la Rebotiga Informativa, va ser guardonat com a finalista en el concurs de blocs personals “Els homes i dones de la UAB a la xarxa” en una cerimònia freda, mal organitzada i sense cap tipus d’al·licient més enllà de la recollida d’un guardó el qual se’ns va donar minuts després entre passadissos de l’Edifici d’Estudiants. L’entrega de premis, poc estructurada, sense ritme i amb una evident manca de preparació va treure notorietat a uns guardons entregats per representants de l’equip de Rectorat i que suposaven el colofó a una de les activitats estrelles de l’any temàtic a l’Autònoma, L’any de la comunicació.

Sense desmerèixer el blog guanyador i l’altre finalista, des de la Rebotiga Informativa creiem que hem perdut una oportunitat. Hem perdut l’ocasió de posar sobre la taula la necessitat de donar empenta a iniciatives com aquestes, que promouen l’autoaprenentatge entre la comunitat universitària, introduint-se en noves disciplines que no tenen, encara, corpus teòric a la nostra universitat. Un concurs de blog era l’oportunitat perfecta perquè des de l’estudiantat (però també des dels altres estaments de la UAB) ens introduíssim en el món del 2.0 i les noves formes de comunicar, per fomentar la participació estudiantil en general i per posar la comunicacioó en el centre del debat.

D’entre els requisits a valorar per part del jurat del concurs s’esmentava el nombre de comentaris (que promoguessin el debat a la universitat), una “bona impressió de credibilitat, autoritat i correcció a través del color, disseny, tipografia, logos i una identificació personal o de grup oberta”, “ric en quantitat de bon material”, “organitzat, fàcilment cercable”… Al nostre entendre el jurat ha tingut en compte parcialment aquests criteris i ha deixat de banda qüestions objectives que qualsevol persona coneixedora de l’internet 2.0 sabria valorar.

Es tracta d’una mostra més del poc rigor que es posa des de la UAB en qüestions que suposarien millores notables en la participació estudiantil (i d’altres estaments), una millora qualitativa del debat en el sí de la universitat i l’inici d’un camí imparable cap el domini de les noves tecnologies. Altre cop hem perdut el tren.

La Rebotiga Informativa s’ha classificat com a finalista den el Concurs de blogs de la UAB. En el concurs de blogs organitzat per la universitat en el marc de l’any de la Comunicació han participat una vintena de blog de membres de la universitat. Enric Serra, amb el seu blog, Aprenent llengües ha estat el guanyador del certamen.

Des de la Rebotiga, com a mitjà digital que som, animem a tots els membres de la universitat a experimentar i participar d’iniciatives que fomentin la comunicació de qualitat i que aprofiti les especificitats i oportunitats que ofereix la xarxa. La nostra experiència com a estudiants de comunicació i com a usuaris de mitjans digitals ens fa pensar que malgrat tot, encara resta molt de camí per descobrir i per aprendre a valorar propostes que aprofiten realment la potencialitat que aquest mitjà ens ofereix.

La Rebotiga Informativa no falta a la cita literaria que cada any ens apropa Sant Jordi. Enguany la nostra proposta, lluny d’alimentar els cercles promocionals i publicitaris dels escriptors de moda, preferim fer una proposta més personal. Diferents col·laboradors de la Rebotiga ens recomanen les seves obres preferides o aquelles de les que guarden un bon record, malgrat no formar part del Hall de la fama mediàtic.

La lluna de paper. Camilleri, Andrea. Edicions 62. Barcelona, 2007.

Andrea Camilleri pren altre cop el seu detectiu sicilià, Salvo Montalbano, per explicar-nos una intrigant història d’assassinats. El protagonista es fa gran però no perd cap de les seves facultats, ja conegudes pels lectors en anteriors novel·les de l’autor com El gos de Terracota o La veu del violí. Montalbano haurà de treure l’entrellat de la mort a boca de canó de Angelo Pardo. Davant seu dues dones, tràfic de drogues, polítics amb l’aigua fins el coll i un munt d’ingredients que condimenten aquesta entretinguda i enganxosa història.

Gerard Sentís

The Melancholy Death of Oyster Boy & Other Stories. Burton, Tim

Aquesta obra, que actualment només es pot trobar en llengua anglesa, suposa una síntesi del món del seu autor: Tim Burton. Amb ella, el polifacètic artista recrea el seu espai de fantasia a través de personatges com la noia Tòxic o el noi Capdemeló. L’encís d’aquest llibre es troba no només en les petites històries escrites en vers, sinó en les il·lustracions dels personatges que el mateix autor incorpora. Per gaudir.

Mònica Vázquez

Su nombre era el de todas las mujeres. De Cuenca, Luis Alberto. Renacimiento. Sevilla. 2005

Un magnífic llibre de poesia, diferent, fresc i actual. Una aposta experimental amb gran valor estètic i de contingut, amb un toc oriental gràcies a la incorporació de curiosos i preciosos haikus. Sense dubte, una obra molt addient pels novells que es vulguin endinsar en senders poètics i també pels no tan novells que podran descobrir un autor força desconegut i la seva atrevida manera de fer poesia.

M. Balmoral

Tor, Tretze cases i tres morts. Porta i Gaset, Carles. Ed. La Campana. Barcelona, 2006.

El periodista Carles Porta relata en aquest senzill però interessant llibre el procés de producció del documental Tor, la muntanya maleïda que el programa 30 minuts va emetre el 1997. Tor és un poble de tretze cases, vuit d’habitades, on la vida aparentment tranquil·la i bucòlicament ingènua que sembla transpirar el paisatge amaga una història plena d’enveges, odis i assassinats. Des d’un punt de vista periodístic i un llenguatge pla, molt proper al lector, Porta explica els antecedents del minúscul poble del Pallars i les peripècies que van haver de viure, ell i el seu equip, per tirar endavant un documental replet de personatges estrafolaris, violents, lúgubres; bàsicament trastocats per la disputa dels drets d’una muntanya clau en el pas de contrabandistes d’Andorra a Catalunya i interessos diversos. Partint de la mort d’un dels cacics del poble, Sansa, poc a poc el llibre dóna sorprenents girs que obren múltiples línies d’investigació i ens presenten nous i impressionants personatges.
Una nova mostra de que no cal recórrer a cementiris de llibres per escriure un èxit: la realitat és sempre més apassionant.

Antoni Noguera Martínez

Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians. Joan Fuster -Bromera, Edicions – Els Nostres Autors

Assajos periodístics sobre els mitjans de comunicació , el pacifisme, l’ecologisme o les costums són alguns exemples del que ens trobarem en l’antologia de l’autor valencià. El seu to sarcàstic i polèmic fa que la lectura del llibre siga amena i entretinguda. Aquesta obra és una bona forma de portar en la motxilla gran part de l’obra de Joan Fuster, una de les figures més importants de la nostra literatura i un dels més prolífics assagistes.

Cristian Sánchez Mínguez

per Gerard Sentís Garcés

Des de fa vora tres anys que l’aventura de la Rebotiga Informativa navega a diversos nivells de la Facultat de Ciències de la Comunicació, ultrapassant les seves parets per arribar a altres punts del campus de la UAB o, fins i tot, més enllà d’aquest. Ja fa tres anys que un seguit d’estudiants compromesos amb el món que ens envolta vam iniciar aquest projecte, amb diverses motivacions, i aquí seguim…

Per això conèixer iniciatives de compromís, similars (o no) a les nostres, és un motiu d’orgull pels futurs comunicòlegs o periodistes, i una empenta més a seguir treballant per un món més just. El poder de la informació, que sovint queda amputada o distorsionada pels mitjans que utilitza, aprofita la creació de les noves xarxes de comunicació, sobretot el 2.0, per arribar a tots els racons del planeta de la forma més veraç possible.

Us presento un projecte interessant que he descobert a la xarxa: GUETO , una iniciativa d’uns estudiants de periodisme de la Universitat de València que amb els seus coneixements i experiència en el món de la comunicació volen “mostrar de forma fidel, l’actualitat internacional dins dels territoris que al segle XXI segueixen patint la influència del colonialisme, l’ocupació i l’explotació dels seus recursos i ciutadans”. També promouen la “informació lliure d’influències externes i interessos privats”.

Des del convenciment que el “lliure flux d’informació és l’eina més eficaç per lluitar contra tots els interessos que avui en dia són l’amenaça per la pau i el bon enteniment entre cultures”, GUETO pretén “exposar les seqüel·les físiques i socials provocades per aquests conflictes, en un context on destaquin les causes, els interessos i els responsables d’aquestes accions”.

Conèixer el que s’impulsa des d’altres facultats, des de la resta del món de la comunicació, ens servirà per teixir xarxes, per crear les complicitats que calen per fomentar l’autoaprenentatge, el rigor i la feina ben feta que cal per aconseguir un món millor.

Les eleccions a la Junta de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB d’enguany comporten el punt d’inflexió entre una llarga etapa de crisi institucional i una nova etapa en la que s’espera una estabilització dels conflictes i una major prosperitat acadèmica i institucional per al centre.

Es tracta de les primeres eleccions amb el nou reglament reformat en aquest curs. Un reglament que va propiciar enfrontaments entre els representants dels estudiants i la Comissió Gestora de la Facultat, i que com a principal modificació recull l’existència dels quatre departaments de la Facultat i s’adequa al nou context que implica la implantació de Bolonya.

Pel que fa els estudiants la candidatura de Junts ha estat la més votada. Dels 21 llocs per als representats dels estudiants 19 formen part d’aquesta candidatura. Els altres dos llocs corresponen als estudiants de la Llicenciatura de Documentació i els estudiants dels Masters Oficials que no han presentat cap candidat. La candidatura de l’Assemblea ha obtingut uns resultats per davall dels obtinguts per Junts i cap dels seus membres ocuparà cap lloc a la Junta de Facultat.

Pel que fa els docents del sector A són Virginia Luzón, Emili Prado, José Luís Terrón, Núria García, Amparo Huertas i Josep Maria Martí els representants escollits pel departament de CAPII. Àngel Rodríguez, Pere Soler i Nicolás Lorite han estat escollits pel departament de CAPI. Pel departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació Pere Oriol Costa, Lorenzo Vilches, i Rosario Lacalle han estat els escollits. David Vidal i Jaume Soriano seran els representants del departament de Mitjans, Comunicació i Cultura.

El departemant de CAPI del sector B ha escollit a Belén Monclús i Vicenç Tamborero com a representants. Santigo Tejedor serà el representant del sector B del departament de CAPII. José Vicente Rabadán serà el representant del departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació. I Marc Ribera representarà al departament de Mitjans, Comunicació i Cultura pel sector B.

Pel que fa l’estament del PAS seran representants Teresa Amorós, Manuel Pérez, M. Antònia Galcerán, Trinidad Expósito, Anna Bosch i Miguel Àngel Caballero.

Aquests resultats que de moment són provisionals passaran a ser definitius el proper dijous en cas de no haver cap reclamació sobre el procés dels comicis. Els representants escollits hauran d’encarregar-se d’iniciar aquesta nova etapa institucionalment tranquil·la en la que s’espera que desapareguin els conflictes derivats de l’escissió dels departaments, la creació del nou pla d’estudis i l’elaboració del nou reglament.

Resultats provisionals dels estudiants:

Resultats provisionals del sector A:

Resultats provisionals del sector B:

Resultats provisionals del PAS:

Aquesta és la pregunta que els organitzadors de AbreDatos’10 voldrien que es fessin tots els ciutadans sobre els seus municipis o institucions on habiten. AbreDatos’10 és un concurs per potenciar la creació d’eines i propostes que siguin útils per facilitar l’apertura de les dades de les institucions.

Programadors, comunicadors, enginyers o qualsevol ciutadà podrà aportar les seues propostes o eines que fomentin la transparència. La proposta guanyadora rebrà 3.000€ i la segona millor valorada en rebrà 2.000. El concurs es durà a terme durant 48h corresponents al dia 17 i 18 d’Abril. Serà el segon dia quan sabrem quina ha estat la iniciativa guanyadora.

Des de la Rebotiga Informativa animem a participar en aquesta iniciativa i us emplacem a la reflexió amb la qual titulem l’article. Què en sabem de la UAB? És transparent la nostra universitat o el seu govern és opac i poc clar?

Anna Ripoll, la rectora de la UAB, ha donat el tret de sortida al I Congrés de Publiràdio. Francisco Garcia, Catedràtic de Comunicació i Publicitat de la UCM, Armand Balsebre, cap del departament de CAV2, Teresa Velázquez, membre de la Comissió gestora de la Facultat de Comunicació i Ramón Font, President del CAC, han participat en la opertura de les jornades que ha començat puntualment a les 9.30h en l’Aula Magna de la Facultat.

Anna Ripoll ha estat l’encarregada de de moderar el repartiment dels primers torns de paraula del Congrés.El primer torn ha estat per Francisco Garcia, que ha parlat del poder de la paraula com a vehicle del pensament que ha traspassat totes les barreres entre mitjans i fins i tot és el centre de la comunicació a l’era digital.

Per la seva banda, Ramon Font ha destacat el paper de la ràdio i del poder de la paraula radiofònica com a eina capaç d’aportar esperança a la seva vida que durant 40 anys va passar sota el regim franquista. La paraula, segons Font, va ser un dels principals elements de resistència durant el Franquisme que va . Després ha destacat la rellevancia del CAC i ha agraït a la institució universitària i especialment a la facultat per haver contribuit en assolir aquest important paper assolit pel Consell Audiovisual de Catalunya.

Armand Balsebre, com a un dels organitzadors del Congrés, ha iniciat el seu torn de paraula enfatitzant sobre el important paper de la paraula que se situa en el punt central de tota comunicació. Es tracta del vincle que uneix i integra als indivudus, que ens permet la socialització. “Sense paraula no hi ha comunicació” ha dit Balsebre poc abans d’acabar el discurs inicial. El doctor ha agraït la presència de la Rectora i dels estudiants, i ha donat les gràcies també pel suport ofert per la Facultat.

Teresa Velázquez, professora de la facultat i membre de la comissió gestora de la mateixa, ha felicitat els organitzadors i ha agraït la participació de totes les personalitats presents a l’Aula Magna. ors

Anna Ripoll ha tancat el torn de paraules i ha donat per inaugurat el congrés després d’haver defensat el paper de la Facultat de Ciències de la Comunicació en l’any de la Comunicació com a mitjà per a desenvolupar l’esperti crític i la consciència dels ciutadans. L’era digital canvia les formes de comunicar-nos, però el poder de la paraula continua tan vigent com sempre, aquestes han estat les darreres reflexions de la rectora abans d’acabar felicitant els organtizadors en els primers moments del congrés.

La programació de cinema de l’ETC ens apropa setmanalment les preestrenes dels films que veurem en les sales comercials temps més tard. Fa unes setmanes s’estrenava Ciudad de vida y muerte. Eloy Domínguez, des de el seu blog Críctica y cine, que també participa en el concurs de blogs de la UAB, fa la crítica d’aquest film de Lu Chuan que s’estrenarà demà a la resta dels cinemes catalans.

Feia molt de temps que no veia una pel.lícula tan demolidora. Ciutat de vida i mort, el film xinès guanyador de la Concha d’Or en l’última edició del Festival de Sant Sebastià, és la devastadora i implacable crònica d’una de les tragèdies més deplorables del segle XX: el genocidi de 300.000 xinesos (100.000 segons fonts nipones) a mans de l’Exèrcit Imperial Japonès a la ciutat xinesa de Nanjing, el desembre de 1937, en el marc de la Segona Guerra Sino-Japonesa.
La narració d’aquesta escruixidora cinta bèl.lica està estructurada en dos episodis: la destrucció dels últims focus de resistència local i les execucions massives dels presoners xinesos, i les atrocitats comeses durant les setmanes posteriors a l’ocupació de Nanjing sobre els civils refugiats en la zona de seguretat establerta per un comitè internacional a l’oest de la ciutat.

Així comença la crítica d’Eloy Domínguez que podreu continuar llegint al seu blog Crítica y Cine.

Fotografia LOPE – www.lphoto.es (BY-NC-SA)
Per Cristian Sánchez Mínguez

Els dies de la televisió analògica a l’estat espanyol tenen els dies comptats. Una millor qualitat d’imatge i una major oferta de canals són els principals atractius de la nova televisió. A partir d’ara, sempre i quan visquem en una zona amb suficient cobertura, podrem gaudir de serveis de televisió interactiva, menús informatius i, fins i tot, subtítols. La jugada pinta rodona quan el Ministre d’Indústria, Comerç i Turisme, Miguel Sebastián, anuncia les dades econòmiques derivades de la TDT. Més de 40.000 llocs de treball creats i més de 12.000 milions d’euros que mobilitzats per la transició. Podem estar contents, hem estat els primers de tota Europa en digitalitzar la nostra televisió.

La cara menys amable del procés de convergència és la que parla del sobrepreu de la transició pagat pels usuaris. Un sobrepreu que no ha servit per gaudir d’una televisió amb menys continguts brossa, ni per tenir una televisió amb tots els serveis digitals que els predicadors de la TDT ens havien vengut. Un sobrepreu que, a més, alentirà el desenvolupament de la xarxa d’internet de banda ampla de qualitat. El nostre posicionament com a país i com a estat a l’era de la informació continuarà en els mateixos nivells que abans. El desenvolupament de la banda ampla haguera pogut posicionar-nos al capdavant d’Europa pel que fa a la tecnologia per al desenvolupament del coneixement i de retruc ens haguera apropat a la següent generació de televisió, la televisió a través d’internet.

Els grans de la televisió tradicional han seguit amb una posició avantatjada després de la transició. El govern continua tenint cert control sobre aquests mitjans, sobretot després del repartiment del dolç pastís de la digitalització. Orgullosos en ser els primers europeus amb televisió digital continuarem esperant el nostre passatge per pujar, aquesta vegada de veritat, al capdavant del tren de l’era de la informació.