Per Gerard Sentís

“El quiosc de la Facultat de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona ven tan sols el 20% dels diaris que venia fa només una dècada. Sobreviu gràcies a les gominoles”.

La Facultat de Ciències de la Comunicació apareix per fi als mitjans de comunicació però no és, com desitjaríem, per alguna qüestió de referència en el sector de la qual ens n’haguem de sentir especialment orgullosos i orgulloses. La nostra Facultat surt a la llum pública simplement per demostrar el que és un fet: la davallada més que considerable de les vendes de diaris en format paper.
El 30 minuts del passat diumenge s’acostava a la crisi que pateix el sector de la comunicació pel que fa la disminució dràstica de les vendes de diaris en el format tradicional i el relatiu fracàs de les alternatives que es plantejaven fa pocs anys. Com diu un dels entrevistats, s’ha entrat en la “crisi del paper sense que el digital sigui garantia de negoci”. “Les empreses tradicionals s’han d’adaptar o desapareixeran”, afirma un altre testimoni.

Les dades són clares, sobretot a EEUU on el 2009 unes 150 capçaleres han tancat, com a mínim la seva versió en paper. “I tu, quin diari compres?” pretenia posar sobre la taula el canvi de paradigma del periodisme actual que va a la deriva sense trobar el relleu generacional que es creia evident anys enrere. El digital no ha resultat ser l’esperança per un periodisme que segons els més catastrofistes està tocat de mort.

“Sobreviurem sense algunes capçaleres que hem conegut, sense cap problema”, afirma Mario Tascón, director de lainformacion.com, un dels diaris digitals pioners a Espanya. Soitu.com és, en canvi, un exemple de diari digital que ha fracassat ja que els inversors han renunciat al projecte abans que pogués consolidar-se, malgrat el gran èxit entre el públic jove.

El reportatge plantejava altres debats com el que gira entorn com ens filtrem les notícies, quina utilitat tenen les xarxes socials per destriar allò que ens interessa, quina fiabilitat tenen segons quines informacions o el fet que actualment tothom pot ser periodista difonent una informació que pot fotografiar o gravar a l’instant amb un telèfon mòbil.

Aquesta crisi del periodisme és agafada, des d’una altra perspectiva, pel portal savethenews.org, on es reivindica la llibertat de premsa per garantir una societat lliure, la necessitat de noves polítiques per salvar el periodisme i la voluntat de passar a l’acció ràpidament. “Cadascú de nosaltres té un rol a jugar en aquesta batalla per salvar el periodisme”, afirmen, i acaben demanant al lector que s’hi apunti “per formar part del moviment per la qualitat del periodisme”. Caldrà seguir-ho de prop.