Fotografia: Adrià Padilla (C)

Per Joan Gil

25 de Febrer de 2010. Dies abans, uns cartells institucionals (inconfusibles pel paper taronja), impresos per la secretària del Degà, havien estat penjats pel Personal d’Administració i Serveis de la Facultat de Polítiques i Sociologia de la UAB. El Degà ja havia informat als representants de la comunitat facultativa a la Junta de Facultat de la seva predisposició i la seva fermesa en convidar els millors ponents. La convivència a la Facultat, a més, havia millorat, sobretot aquest darrer semestre. Es respectava l’acord no escrit entre associacions d’estudiants, de no retirar-nos cartells, ni de penjar pancartes pel passadís. I així es disposava d’un espai per penjar-los, exclusiu per aquestes associacions.

Al dematí el campus estava força viu d’activitat estudiantil. Una treballadora de l’ETC i membre de la Plataforma per la Llengua, un delegat d’un grup classe de la Facultat de Comunicació coordinat a l’Òrgan Coordinador de l’Alumnat i dos estudiants, membres destacats, de l’associació d’estudiants Estudiants per a una Política Activa (EPA) estàvem repartint fulletons i animant a la comunitat universitària que es passejava per la Plaça Cívica a firmar per la campanya “Universitat, en català!” liderada per la Plataforma per la Llengua. Això va durar de les 8h a les 3h. Per allà les 10 el nucli del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, sindicat d’estudiants majoritari als PP.CC.) havia organitzat, amb penjada de cartells amb el logotip del sindicat, una concentració i manifestació pel transport públic i en contra de les seves “abusives tarifes”. 40 estudiants, no només de la UAB, alguns no sindicats; s’hi van aplegar. Quan estaven acabant la seva petita manifestació per part del campus universitari, un grup es va disgregar de l’altre. Aquest grup, i després dels fets que van succeir, es devia reunir per preparar l’intent de bloqueig de la conferència.

Tant el dia de la conferència (dijous) com l’endemà (divendres), els mitjans de comunicació nacionals escrits i no escrits, s’han fet ressò de la notícia de la setmana a la UAB. Molts pocs van parlar del missatge de la seva ponència i alguns van esbiaixar les seves paraules per treure algun titular que els interès. Durant la conferència, el ponent, va repetir forces cops, que els mitjans de comunicació no complien del tot bé les seves funcions. La conferència la va fer amb molta força i seguint una línia argumental coherent que va unir passatges de la seva vida política, professional i personal. Es notava la experiència en parlar en públic i els diversos aplaudiments dels assistents al que anava exposant, no van ser pas forçats. Però no em volia centrar en això.

Eren les 12h, i alguns amics, companys i coneguts estudiants de la Facultat feia mitja hora que ja havien entrat a la Sala d’Actes de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB. Deu minuts abans de les 12h, un amic meu i un servidor, ens disposàvem a entrar a la sala quan al entrar ens varem adonar que estava molt plena. Havíem fet tard, tot i això, la cua per entrar -controlada per dos agents de seguretat de la UAB- era llarga i altres estudiants de la facultat si es van quedar fora sense poder escoltar la conferència. Hi havia molt més públic que el dia que va venir Josep Borrell, però estava al mateix nivell o un pèl menys, que quan va venir el president Pasqual Maragall o el president Jordi Pujol. La sala, estava plena de gom a gom de professors i estudiants de la Facultat organitzadora de l’acte, i d’estudiants de la Facultat de Ciències Econòmiques i de Comunicació. Tots els seients estaven ocupats. Menys les dues primeres files, que estaven reservades pels mitjans de comunicació que s’hi van congregar amb les seves càmeres de vídeo (hi havia TV3, ACN, EFE i alguna més), pels membres del Deganat de la Facultat i per part de l’Equip de Govern de la Rectora de l’Autònoma; i encara no estaven cobertes.

Fotografia: Adrià Padilla (C)

Uns minuts abans, però, a baix de les escales exteriors que et duen a la Sala d’Ordinadors de la Biblioteca de Ciències Socials, vàrem poder veure el dispositiu organitzat per la Universitat en termes de seguretat i protocol. Sota del pont de la facultat, arribava el ponent de la xerrada: Juan José Ibarretxe. Ex lehendakari fins a la última legislatura governada pel PNB. Arribava amb un cotxe d’alta gama, i el rebia el Degà de la Facultat, Salvador Cardús i la Rectora. Els que més tard, asseguts, presentarien la seva conferència. Vaig contar uns 6 agents de seguretat privada a l’exterior de la Sala d’Actes. Dos l’acompanyaven de ben aprop. Un altre vigilava els estudiants que al pati exterior del Hall de la Facultat estaven expectant la presència del famós polític. Quan va entrar va ser aplaudit, però poc després, es van començar a sentir crits.

A l’entrada del darrere de la Sala d’Actes, un grup de no més de 25 estudiants de la Facultat de Polítiques i Comunicació, van començar a cridar demanant la llibertat dels presos d’ETA. democràcia per Euskal Herria; etzibant insults a Ibarretxe tractant-lo de “torturador”, “espanyol”, etc. Van intentar uns 3 cops boicotejar l’acte. Havien forçat la porta, havien entra i havien ensenyat una pancarta contra “el repressor”. Hi havia algú que anava amb passamuntanyes, però es van veure cares conegudes, alguns, estudiants vinculats al SEPC (cal recordar però, que el SEPC no s’ha pronunciat) de la “nova formada”. Estudiants de Primer curs. Un d’ells podrà ser el nou líder del sindicat. Tot i això, faltava la cara més amable del SEPC, una noia que està agafant molt de pes en el nucli de la UAB del SEPC. La resta, eren estudiants assemblearis. No obstant això, hi havia més assemblearis a dintre, alguns amb el cap cot i altres atònits del que estava succeint, a dintre, que boicotejant l’acte. Aquest grup suposo que va ser el que prèviament s’havia disgregat del grup manifestant pel transport públic. La seguretat que duia l’Ibarretxe i la seguretat privada de la UAB els impedia que entressin més a la sala. Durant els primers minuts hi va haver molta expectació i sorpresa per part dels assistents. Alguns líders estudiantils es van acostar a la taula on hi havia Ibarretxe i la Rectora (el Cardús i un dels coordinadors de titulació havia anat a parlar amb els boicotejadors). Un li va demanar disculpes al professor Ibarretxe i l’altre va demanar-li a la Rectora que els donessin el micròfon, que diguessin el que volguessin i que seguidament marxessin.

Per primer cop a la història de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, pel que he pogut saber, els estudiants d’aquesta facultat, van increpar als boicotejadors, i massivament, els van demanar que marxessin. Mentrestant, hi va haver cops de puny entre seguretat i boicotejadors; fins que van marxar. Més tard, però 3 o 4 estudiants d’aquest grup, que es van quedar a la sala; van tornar a cridar a favor dels presos d’ETA, de la independència, etc., fins que el van fer fora altre cop. Van fer perdre com a mínim 20 minuts al públic assistent. Va ser el tema de debat del dia següent als passadissos de la facultat.

Una associació d’estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia rebutja l’acció
Cap de les 3 associacions polítiques de la Facultat s’ha adherit la organització de l’acció. Ans al contrari. Només una, però, a dia d’avui, s’ha manifestat al respecte.

Els membres d’EPA, 4 dels quals són representants dels estudiants a la Junta de Facultat, van estar la tarda i nit del mateix dia consensuant una resposta en forma de comunicat i cartell. Tant el comunicat, com els cartells, es podien llegir pels suros de la facultat i a les portes d’algunes aules. Tres membres han penjat el comunicat per la Facultat. En cap moment, s’ha esparracat o tirat a les deixalles cap. En els cartells que han agraït alguns estudiants a un servidor, hi havia escrit “A la Universitat Pública no es poden boicotejar cap tipus de xerrada. Alguns dels que van boicotejar la de l’Ibarretxe també n’organitzen algunes i ningú les va a rebentar. Moltes gràcies als estudiants que ahir a l’acte d’Ibarretxe van mostrar el seu rebuig als boicotejadors”. En el comunicat, a més, demanaven una reflexió per part dels boicotejadors.

Més tard, l’AJEC (l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya), amb implantació a la Facultat de Polítiques i Econòmiques, també ha expressat en un comunicat el seu rebuig on ha exposat que “les actituds d’aquests estudiants van més enllà de la discrepància legítima. No es pot permetre que aquests grupuscles s’erigeixin en nom de tots els estudiants i intentin privar impunement del dret d’expressar-se lliurement a tots aquells que no convergeixin amb les seves idees, arribant a emprar fins i tot la violència.” En aquest grup, s’exposa que fer-li boicot seria fer-li un favor perquè sortiria als mitjans de comunicació.

El pròxim divendres, hi ha comentaris pels webs de contra informació i pels passadissos de la Facultat de Psicologia i la de Polítiques i Sociologia, que la presència de la Rosa Díez, fent una conferència a la Facultat, pot donar lloc a una acció similar o més contundent d’aquest o un altre grup d’estudiants. Al facebook, s’ha muntat un grup per “boicotejar l’acte de forma pacífica” marxant de l’acte quan comenci o ve fent-li preguntes molt crítiques.

Joan Gil és estudiant de 4rt curs de la Facultat de Ciències polítiques i Sociologia de la UAB. Va ser representant d’estudiants a la Junta de Facultat per l’Assemblea, i membre del sindicat d’estudiants AEP. Més tard, amb un companys, va fundar l’EPA (Estudiants per una Política Activa). Una associació d’estudiants que es defineix com a progressista, catalanista i democràtica, de la qual 4 dels seus membres, són representants d’estudiants a la Junta. Actualment és el màxim impulsor d’EPA, i en ocasions, en fa de portaveu. A banda de la seva tasca al col·lectiu, des de fa molt temps, segueix de ben a prop el moviment estudiantil universitari i ho il·lustra a través del seu blog personal (http://joangilsobrebolonya.blogspot.com).

Joan Gil
http://epauab.wordpress.com